Dona finestrera. Escriptores com catedrals

Aquest llibre recull deu anys de la meva vida. AbraÇa una bona part dels articles sobre literatura i també de les ressenyes que he escrit des que ara fará uns deu anys vaig comenÇar a publicar-ne a diversos llocs. El llibre s'estructura en dues parts ben diferenciades. La partició en  dos es deu al diferent carácter que tenen els articles i les ressenyes. La primera part la conformen els articles. En un principi els havia dividit en uns apartats que recollien, per una banda, els articles que parlaven d'una sola autora, per una altra, els articles que parlaven de literatura més en general, dedicava un altre apartat a  la gaia literatura i encara un altre a la novel·la negra. Fins que em  vaig adonar que fent aixó incorria, ho confesso, en una jerarquització de temes i autores que sempre he procurat de criticar en els meus escrits. Hi ha ressenyes que m'agraden més que altres; dins l'assaig em vaig sentir especialment inspirada, per exemple, fent  la crítica dels llibres de Victória Sau o d'Héléne Cixous; hi ha poques escriptores que m'exaltin tant com Virginia Woolf o Marguerite Duras; la novel·la negra i la ciéncia-ficció em diverteixen i m'estimulen enormement; m'apassionen les gaies paraules; m'enamoren tantes vides creuades, tants destins entortolligats; plogui el que vulgui si tinc a les meves mans un llibre d'Austen o de les Bronté; m'entusiasma la novel·la... La lectora o el lector comprovará si aquestes coses, i encara d'altres, es noten. Finalment, podria acabar explicant per quina raó aquest llibre tracta gairebé només sobre literates, ho diré utilitzant les mateixes paraules que Virginia Woolf  va fer servir a Una cambra própia: "La veritat és que les dones sovint m'agraden forÇa. M'agrada la seva manca de convencions. M'agrada la seva plenitud. M'agrada el seu anonimat. M'agraden..."