6 d'octubre. Desfeta de la revolució catalanista

QUE FOU EL «6 D'OCTUBRE» Constantment, la premsa i els comentaristes de les insistents tertúlies matinals de rádio i televisió reiteren que  el nacionalisme-independentisme catalá está atrapat en la dinámica del 6 d'octubre de 1934. Que les forces polítiques i socials que el lideren actualment i les que l'encapÇalin en el futur no seran mai prou decidides per actuar amb fermesa en la cerca d'un horitzó inequívocament independent per a Catalunya. Peró, realment, qué succeí  en aquella data tan recordada Es tan transcendent que ha de perdurar i condicionar el present i el futur Es un exemple o referent ineludible Hi ha punts de connexió entre 1934 i 2014 Aquell vespre, el  president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, proclamá l'Estat Catalá de la República Federal Espanyola. Mobilitzá una série de forces que anaven dels separatistes de les Joventuts d'Esquerra Republicana - Estat Catalá als d'Unió Democrática o Palestra i als rabassaires. Peró quan arribá el moment culminant d'obrir foc contra l'exércit espanyol, ningú no volgué ser responsable de donar l'ordre. El govern catalá i els sectors separatistes s'arronsaren i fugiren per  les «clavegueres». Alhora, certs sectors de l'obrerisme marxista i alguns anarquistes cregueren veure en aquell context conflictiu el moment per iniciar la revolució social tan anhelada. Cosa que feren a mitges i sense cohesió peró que anticipá molts dels escenaris de l'estiu de 1936. Peró qué era alló: una revolució nacionalista o una revolta social O només era el reflex catalá del conflictiu context espanyol i europeu d'entreguerres