Desconto:
-5%Antes:
Despois:
15,20 €Fins a la década dels setanta, i des de temps immemorials, els hospitals comarcals eren centres de beneficéncia. Generalment estaven governats per una fundació o un orde religiós. Els seus metges i gran part del personal sanitari hi col.laboraven de forma gratuïta. A canvi, se'ls autoritzava a ingressar i a operar els seus propis pacients en una área restringida d'aquestes institucions, que es coneixia com a «zona privada». La funció de metge de guárdia d'aquests hospitals, coneguda també com la de «metge intern», gravitava sobre un metge recentment graduat o, fins i tot, sobre un estudiant que cursava el darrer curs de la carrera. L'intern no constava en nómina i no rebia cap mena de compensació económica per part de la institució. Treballava per l'interés de practicar el que seria el seu nou ofici. Els únics ingressos monetaris que percebia eren les ocasionals propines que rebia dels facultatius del centre com a gratificació per haver-los ajudat en les seves intervencions quirúrgiques. Només les de l'área privada, naturalment. Aquest llibre explica un seguit d'experiéncies, algunes cómiques, altres dramátiques, que va viure l'autor durant el primer any de metge de guárdia en un d'aquests hospitals comarcals.
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
